Entradas

OPEN EDUCATION

Imagen
Amb el transcurs de totes les entrades que hem anat realitzant en aquest blog, podem confirmar que el sistema educatiu no avança al mateix ritme al que avança la societat actual. Així i tot, podem trobar una infinitat de nous recursos al nostre abast que permeten reduir aquest desfasament. És en aquest context on podem parlar de l’Open Education. ara bé, és complicat trobar una definició acceptada per tothom. Veiem que és un terme obert que es defineix de diferents maneres segons les persones i que involucra diversos contextos on varien les prioritats. Segons el consorci d’Open Education aquesta “inclou recursos, eines i pràctiques que utilitzen un marc de treball on es comparteix de forma oberta amb la finalitat de millorar l’accés a l’educació de manera efectiva a tot el món”. No obstant això, l’Open Education es refereix a recursos, pràctiques d’ensenyament i d’aprenentatge, pràctiques institucionals, l’ús de tecnologies de l’educació, i valorant l’esforç educatiu. Per t

Revisant Twitter

Imagen
Estem en un moment en que Twitter es presenta com una eina d'accés que permet l'actualització constant, continua i autònoma del coneixement i la informació, de la mateixa manera que en l'àmbit professional. Suposa una finestra oberta al món, però tot i així s'han de tenir en compte els punts forts i febles de l'aplicació. És per això que en aquesta entrada exposarem alguns d'ells. Font: Oliver Tacke https://flic.kr/p/nhyn7A Per una banda, i començant per les característiques més negatives, veiem que "no es oro todo lo que reluce". Segons Manuel Area entenem la web com a biblioteca universal: la sobreabundància d’informació genera “intoxicació”, en el sentit que el cúmul i la excessiva quantitat de dades provoca que moltes persones tinguin una visió confusa, inintel·ligible i de densa opacitat sobre la realitat que els rodeja. Diferents autors afirmen que la societat de la informació no significa necessàriament una societat de major coneix

PLE I APRENENTATGE AUTOREGULAT

Imagen
PLE I APRENENTATGE AUTOREGULAT Ens imaginem que estareu intentant desxifrar què és un PLE i quina relació té amb el procés d'ensenyament-aprenentatge i amb l'aprenentatge autoregulat. Doncs bé, l'objectiu d'aquesta entrada és donar-vos una resposta de la manera més clara possible.  Així, en paraules d'Adell i Castañeda  (2010) direm que " un PLE es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender" .  Si desenvolupem les sigles en anglès, PLE significa Personal Learning Environment , un concepte que implica l'entorn d'aprenentatge i el seu aprenent, així doncs hi haurà tant PLE com persones facin servir l'aprenentatge informal i tinguin uns objectius, ferramentes, continguts i entorn concrets sobre el seu propi procés. Un conjunt de fonts d'informació, eines, connexions i activitats que ens proporciona internet i que cadascú utilitza de forma ha

L'ABC digital

Imagen
Per concluir amb tot el seguit d' entrades que hem anat publicant relacionades amb una nova forma de transmetre coneixement vinculada als avenços del segle XXI, en aquesta entrada ens centrarem en l' storytelling, on els alumnes participen de manera més activa en el procés d'aprenentatge. Les noves formes de comunicació interactives (fòrums, xarxes socials, blogs, xats, etc.) representen un canvi cultural que permet als usuaris cercar nova informació i establir connexions entre els continguts dispersos als diferents canals de comunicació. Aquest canvi en la comunicació requereix de noves formes d’ alfabetització , unides als contextos escrits, però també a les imatges i a la tecnologia digital. Entenem l’alfabetització digital com la capacitat de controlar els discursos que s'utilitzen a Internet a través d’un procés de presa de consciència. Implicant l’ús de discursos multimodals que s’adquireixen a través de pràctiques culturals i, en aquest sentit, e

L'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP)

Imagen
Seguint amb la línia de les nostres entrades anteriors, fem patent la necessitat d'un canvi tant en la forma d' ensenyar com en la forma d'a valuar  (per ampliar en aquest tema tractat us deixem una entrada de Tiching que considerem molt oportuna), hem de fer que els alumnes siguin partícips d'aquest procés. L’origen del Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), es remunta als anys 60 quan s’introdueix com a mètode d’ensenyança dins del programa educatiu de la facultat de Medicina de la Universitat de McMaster (Canadà). Aquest mètode sorgeix de les carències de l’educació tradicional i pel sorgiment d’una compressió molt més profunda de com aprenen les persones. Indicar que encara avui, el mètode més utilitzat és el mètode de transmissió convencional, basat en la seqüència exposició-estudi-exercicis prova o examen. Però es fa patent la necessitat d’un canvi cap a la nova racionalitat basada en la concepció d’un ésser humà íntegre, en els valors de la cooperaci

Avaluació i autorregulació

Imagen
Seguint en la línia de les nostres entrades anteriors, amb la necessitat d’innovar i de canviar el rol del professor , un altre aspecte molt important a tenir en compte és l’avaluació i l’autoregulació per part de l’alumne. Al instaurar-se el model del currículum per competències es fa patent la necessitat de canviar la manera d’avaluar. Hem d’assenyalar les noves finalitats d’aquesta, per una part la capacitat   de l’alumne d’autoregular-se i per l’altra, que el professor sigui capaç d’orientar, classificar o seleccionar aquests resultats. És important que aquest dos tipus d’avaluació estiguin interrelacionades i que els resultats que es mesuren siguin competències. El problema didàctic consisteix en aconseguir que l’alumne s’ autoavaluï mitjançant la creació d’activitats que l’ajudin a reflexionar sobre allò que ha aprés i allò que li suposa un obstacle i així desenvolupar l’autoreflexió. Desenvolupar la capacitat d’ autoregular-se comporta: -    Identificar els object

Els professors de la nova era

Imagen
Tal i com vam introduir la  setmana passada  l'evolució de les noves tecnologies va marcant la direcció que l'educació del segle XXI ha de seguir. L'educació necessita adaptar-se als nous escenaris d'aprenentatge i incorporar les aules en xarxa, treballar en grup cooperatiu, dirigir-se cap a una educació pràctica i promoure l'aprenentatge incidental dels alumnes. En definitiva, cercar alternatives metodològiques que donen resposta als nous models didàctics, als canvis de rol en el procés d'ensenyament-aprenentatge i a la capacitat de treballar amb els recursos d'informació i coneixement disponibles a la xarxa. Amb tot això, el model que més s'adapta a aquestes necessitats és el TPACK.  El modelo TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge) dóna resposta a les necessitats que l'educació planteja. Les seues sigles signifiquen, en aquest sentit educatiu: (TK): Habilitats per a aprendre i adaptar-se a les noves tecnologies. (PK): Coneixem