L'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP)


Seguint amb la línia de les nostres entrades anteriors, fem patent la necessitat d'un canvi tant en la forma d'ensenyar com en la forma d'avaluar (per ampliar en aquest tema tractat us deixem una entrada de Tiching que considerem molt oportuna), hem de fer que els alumnes siguin partícips d'aquest procés.

L’origen del Aprenentatge Basat en Problemes (ABP), es remunta als anys 60 quan s’introdueix com a mètode d’ensenyança dins del programa educatiu de la facultat de Medicina de la Universitat de McMaster (Canadà).
Aquest mètode sorgeix de les carències de l’educació tradicional i pel sorgiment d’una compressió molt més profunda de com aprenen les persones.

Indicar que encara avui, el mètode més utilitzat és el mètode de transmissió convencional, basat en la seqüència exposició-estudi-exercicis prova o examen. Però es fa patent la necessitat d’un canvi cap a la nova racionalitat basada en la concepció d’un ésser humà íntegre, en els valors de la cooperació, sentit de la responsabilitat i capacitat de relació i extrapolació dels coneixements ¿com? A través dels projectes.

Amb aquesta metodologia es proveeix a l’alumnat d’aquelles habilitats i coneixements que els hi seran necessaris per al futur desenvolupament professional, és una formació dirigida a les seves professions. Així doncs, la necessitat d’adaptar-se a aquests canvis exigeixen un desenvolupament de competències i habilitats determinades:

        A l’àmbit personal: El conegut “aprendre a aprendre”;
   A l’àmbit interpersonal i social: Comunicació i cooperació; debats, pluja d'idees, recerca d'informació i comunicació de resultats.
        Àmbit professional: L'àmbit al qual està especialment dirigit.

Aquest mètode és rellevant per a l’alumnat, ja que és protagonista del seu propi procés d’aprenentatge. L’aprenentatge es concep sempre des de la seva funcionalitat. Per tant, no podem deixar de banda les activitats de reflexió i retroalimentació del coneixement, per tal que aquest aprenentatge sigui més productiu.
                                                                                                             
Dissenyar un projecte és voler fer un recorregut que parteix d’una pregunta, problema o reto, fins a arribar a un producte final que és un treball amb la resposta.
Basar les activitats d’ensenyament-aprenentatge en una situació-problema real és solament el punt de partida. La solució es troba dins els que podem denominar enfocament globalitzador, segons el qual tota unitat d’intervenció hauria de partir d’una situació pròxima a la realitat de l’alumne, que resulti interessant i que li plantegi qüestions a les que poder donar resposta.
La temàtica pot sorgir dels interessos dels alumnes o agafar-la del currículum i negociar-la amb els alumnes. Però aquestes dues postures no tenen per què ser contradictòries, el coneixement del currículum per part del professor i la flexibilitat a l’hora d’impartir-lo pot donar lloc a un tema que sigui d’interès per als alumnes.
Així, el projecte és un cicle que es desenvolupa a través de diferents fases:



Font propia

L’avaluació inicial ens permet conèixer, sigui mitjançant una assemblea o un qüestionari, els coneixements previs dels estudiants, a més d’activar els coneixements que ja tenen els alumnes i que serviran per fer l’activitat. L’autoavaluació permet als alumnes reflexionar i analitzar el seu procés de treball per tal de ser conscients de com marxa el seu aprenentatge. Els criteris d’avaluació han d'estar ben definits i operativitzar el projecte per tal que tothom sigui capaç de veure la qualitat del que es fa. És necessita una avaluació que contempli les característiques diferenciades dels alumnes i que incentivi a cada un d’ells i elles segons les seves possibilitats.
Hem de preguntar-nos pel paper de les TIC en el plantejament del projecte, el seu desenvolupament i la seva difusió. S’ha de valorar la utilització de les xarxes socials en el desenvolupament del projecte i preguntar-nos que poden aportar.
Amb aquesta entrada continuem descobrint una nova forma d’ensenyar. Ja hem recalcat que nosaltres vàrem ser educats dins un model tradicional i així pensàvem que treballaríem, però ens hem anat endinsant dins una forma de concebre l’aprenentatge més adient amb els nous reptes de la societat. Altres assignatures del màster també ens han parlat del constructivisme com una teoria que dóna suport a tota una pràctica dirigida a l’ensenyament per competències, no obstant és amb l’ABP que hem après la metodologia concreta que s’utilitza amb aquesta finalitat, amb aquesta nova forma de fer a l’aula es materialitza tot allò que hem vist més teòricament i que ens prenem amb il·lusió i motivació per aplicar-ho quan comencem la nostra pràctica professional, i ja no només hi ha una avaluació amb un simple número, sinó que es té en compte tot el procés d’aprenentatge i aquesta es reflecteix en l’avaluació final.



Dintre de l'ABP també podem trober l'exemple de Webquest, que us deixem aquí per si el voleu provar.

Us deixem també un projecte educatiu interdisciplinar que hem realitzat on s'intercalen activitats ABP amb SRL: https://docs.google.com/document/d/1WP3YKJRaXghAcLe86JUL-12l-41rLDfC45CUnAwgtfY/edit?usp=sharing

Comentarios

  1. Bon dia,

    Estic d'acord amb vosaltres, quan a la vostra reflexió final expliqueu com pensàveu amb el mètode tradicional com a opció directa d'ensenyament, però que realment hi ha molts d'altres molt rics en la seva varietat. Si bé és cert que la gran majoria hem après I ens han educat amb un mètode tradicional, hem de dir que no ens ha anat malament per què hem arribat fins aquí, però alhora es fan evidents les mancances d'aquest i cada vegada més en la nostra societat que no deixa d'avançar.

    Comparteixo la vostra il·lusió i motivació de posar en pràctica algun dels mètodes que hem vist com és aquest, l'ABP, i totes les noves formes i tècniques per tal d'aconseguir uns alumnes més motivats en les nostres classes!

    Carmen Comas.

    ResponderEliminar
  2. Hola Mezclum Assemble!
    Estic d’acord amb tot el que esmenteu en la vostra entrada. M’ha agradat la entrevista d’en Carles Monereo: “Dime cómo evalúas y te diré cómo aprenden tus alumnos”. Es veritat que, amb tot el material que hem estat llegint i veient i les reflexions sobre la necessitat d’un canvi de mètodes de l’ensenyament per adaptar-se al mon d’avui en dia, ens està fent canviar la perspectiva de com aplicarem el nostre ensenyament quan siguem professors.
    M’interessa en particular les avaluacions, per què si treballes amb projectes molt bé planificats i tens clara la idea sobre com els avaluaràs; aniràs recollint informació valuosa durant tot el procés, i més encara en acabar els projectes. Amb això tens dades suficients per avaluar als teus alumnes i no és necessari anar fent exàmens que, a la fi, no ajuden a aprendre millor els conceptes. Em quedo amb el que diu C.M. al final de la seva entrevista: “Debemos tener claro qué es lo que queremos evaluar. Esas listas interminables de competencias abstractas que abundan ahora en las programaciones no ayudan demasiado. Es mejor que cada profesor determine, en primer lugar, qué situaciones auténticas deberán ser capaces de resolver sus alumnos al final de curso y luego diseñe las unidades y planifique las clases de acuerdo a esas situaciones de evaluación.”

    Un saludo companys!!

    Joana Maria Roa

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

PLE I APRENENTATGE AUTOREGULAT

L'ABC digital