Revisant Twitter

Estem en un moment en que Twitter es presenta com una eina d'accés que permet l'actualització constant, continua i autònoma del coneixement i la informació, de la mateixa manera que en l'àmbit professional. Suposa una finestra oberta al món, però tot i així s'han de tenir en compte els punts forts i febles de l'aplicació. És per això que en aquesta entrada exposarem alguns d'ells.

Font: Oliver Tacke https://flic.kr/p/nhyn7A

Per una banda, i començant per les característiques més negatives, veiem que "no es oro todo lo que reluce". Segons Manuel Area entenem la web com a biblioteca universal: la sobreabundància d’informació genera “intoxicació”, en el sentit que el cúmul i la excessiva quantitat de dades provoca que moltes persones tinguin una visió confusa, inintel·ligible i de densa opacitat sobre la realitat que els rodeja. Diferents autors afirmen que la societat de la informació no significa necessàriament una societat de major coneixement (Area, 2014). Això ho trobem recolzat per una societat consumista que potencia aquest tipus de comunicacions, on la informació és ràpida i massiva, en compte de ser més sel·leccionada i reflexionada. Area ho defensa com "el triomf de la immediatesa comunicativa davant la reflexió intel·lectual". Tanmateix ens qüestionem si totes les opinions són vàlides i si el nostre esperit crític es capaç de discriminar quines són de profit i quines són mera falacia. Per últim veiem una situació de risc en els adolescents que trobem no són capaços de distingir entre l'àmbit públic i privat que tan sovent essolapen en el món 2.0.

Però d'altra banda i emprant una òptica més optimista, també trobem punts que considerem necessaris destacar. Gràcies a les xarxes socials, aplicacions tipus Twitter es poden utilitzar de forma professional, formativa o d'aprenentatge, ja que configuren comunitats de pràctica, fent possible un accés continu a la formació no reglada i informal, sent part al mateix ple o configurant el nostre PLE (Personal Learning Enviornment). Ens permeten tenir l'oportunitat d'estar en contacte o "en proximitat" d'altres professionals i crear xarxes que ens ajudin, a partir de la retroalimentació, a evolucionar i créixer de forma comunitària, sense importar el lloc d'origen de ningun dels integrants. Es promou una cerca activa a la web amb l'oportunitat de trobar continguts de diferents tipus i formats que es poden compartir.

Ara bé, com traslladem aquest àmbit a la secundària de forma correcta? Ja hem destacat la preocupació que ens desperten els adolescents en relació amb aquesta aplicació, és per això que coincidint amb Area, la finalitat de l’alfabetització és ajudar al subjecte a construir-se una identitat digital com ciutadà autònom, cult i democràtic en la xarxa. Hem d'analitzar l'alfabetització digital com un problema sociocultural vinculat amb la formació de la ciutadania que s’hauria de plantejar com un dels reptes més rellevants per les polítiques de les institucions educatives destinades a la igualtat d’oportunitat d’accés a la cultura. Equitat en l’accés i capacitació per al coneixement crític són les dos cares de l’alfabetització en l’ús de les tecnologies digitals. Per això, l’alfabetització no tenim que entendre-la només com un problema de l’educació formal, sinó també de l’aprenentatge informal. Ens toca fromar-nos llavors prèviament per poder guiar i donar els consells que pertoquen a l'alumnat de manera que tinguin les eines i recursos necessaris per desenvolupar-se plenament en el món 2.0. Ha de quedar clar que davant el mar de possibilitats i d'informació que ens presenta internet, és més important saber com trobar l'informació que necessitem, que el fet de saber coneixements.

A tall de conclusió, aquesta entrada ens ha mostrat de forma directa i clara que no podem ser aliens al món en el que vivim i que és necessari tenir les eines per formar-nos i poder desenvolupar-nos en societat, tot i això no hem de deixar de ser crítics amb el nostre entorn ni deixar d'examinar, analitzar i reavaluar el nostre context, no podem ser confiats davant el cavi digital constant, hem de saber reinventar-nos. Hem de teneir la ment oberta i estar oberts al canvi i a aprendre a utilitzar noves eines. 

Per finalitzar, diem que hem trovat alguns tuits relacionats amb el tema que ens ha ocupat durant aquesta entrada. Concretament, ens parlen de ferramentes TIC que podem fer servir per a millorar el nostre aprenentatge: 

https://twitter.com/ToniMartorell91/status/926875523040579584

Tuit presentat per Toni Martorell amb el hasthag #cthinkeMA

https://twitter.com/marquezuib/status/911175891354636288
Tuit presentat per Dani Márquez amb el hastag #cthinkeMA

Bibliografia:

-Area, M. (2014) "De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0". Publicat en Comunicar n.XIX (38).