Avaluació i autorregulació
Seguint en la línia
de les nostres entrades anteriors, amb la necessitat d’innovar i de canviar el
rol del professor, un altre aspecte molt important a tenir en compte és l’avaluació
i l’autoregulació per part de l’alumne.
Al instaurar-se el model
del currículum per competències es fa patent la necessitat de canviar la manera
d’avaluar. Hem d’assenyalar les noves finalitats d’aquesta, per una part la
capacitat de l’alumne d’autoregular-se i
per l’altra, que el professor sigui capaç d’orientar, classificar o seleccionar
aquests resultats. És important que aquest dos tipus d’avaluació estiguin
interrelacionades i que els resultats que es mesuren siguin competències.
El problema didàctic
consisteix en aconseguir que l’alumne s’autoavaluï mitjançant la creació
d’activitats que l’ajudin a reflexionar sobre allò que ha aprés i allò que li
suposa un obstacle i així desenvolupar l’autoreflexió.
Desenvolupar la
capacitat d’autoregular-se comporta:
- Identificar els
objectius de l’activitat
- Anticipar, planificar
l’acció i autoregular-la
- Compartir els criteris
d’avaluació
No s’han d’avaluar els
coneixements i les competències per separat, sinó que s’han de proposar
problemes i activitats que posin en joc els dos objectes d’avaluació,
És important dissenyar
les activitats adequades per detectar en quin grau s’han assolit els objectius.
Les tasques han de ser: contextualitzades, productives i complexes.
És necessari que l’alumne
sàpiga perquè te una qualificació o una altra, que és el que fa malament i que
és el que fa bé. Els pares també han de conèixer això; què és una competència,
quins són els criteris d’avaluació i els indicadors que s’utilitzen. És a dir,
no només s’han de mostrar els resultats, sinó la informació referida al procés d’ensenyament-aprenentatge.
En conclusió, hem
de fer una avaluació que miri processos, que sigui orientadora, personalitzada,
participativa i distinta de la qualificació. Que l’alumne creixi, i si s’equivoca,
l’error serà un motor amb el qual pot accedir a molt més coneixement.
Quan es comença a
desenvolupar una nova capacitat o un nou coneixement es cometen errors. No s’ha
de penalitzar l’error, sinó ensenyar a l’alumne a detectar-ho perquè prengui
les decisions adequades orientades a la millora.
L’excel·lència
apareix quan el llibre desapareix.
L’autoregulació és
el control que estableix el subjecte sobre els seus propis pensaments, accions,
emocions i motivacions per a arribar al seu objectiu. Per explicar aquest
concepte, Zimmerman va desenvolupar un model de tres fases: fase de
planificació, on el subjecte analitza la tasca i es motiva ell mateix a fer-la
perquè troba que és coherent amb els seus interessos; fase d’execució, aquí
l’alumne ha de auto-observar-se per tenir consciencia de si ho esta fent be o
malament i ha de auto controlar-se per mantenir la concentració i el interès;
fase d’auto-reflexió, és quan el subjecte fa una auto avaluació i es queda
satisfet o no amb el resultat. Aquest és un cicle que se retro alimenta.
Font: Mezclumgrup
Amb aquesta entrada,
tot el grup hem après que tant l’avaluació com l’autoregulació son tasques que
corresponen tant a professor com a alumnes i els fa a tots partícips.
Ens ha aportat noves
idees, ja que en la nostra època d’estudiants ens avaluaven posant-nos una
simple xifra. Ens hem adonat que no només és una dada que serveix a l’alumnat per si ha aprovat o suspès, sinó que
reflexa el treball de tots els agents educatius. En aquest sentit considerem
que s’està avançant de forma positiva.
Maria Ribas
ResponderEliminarHola 321mezclumgrup!
En la meva opinió, la clau de la vostra reflexió es troba al punt on parleu de que s'han de contemplar els processos quan s'avalua, al mateix temps que es fa una feina de detecció d'errors que no s'ha de penalitzar, sinó que s'ha d'orientar a la reflexió i a la millora. Això implica la possibilitat d'una avaluació diferent de la numèrica i per tant, lluny de la negativitat i la frustració, és a dir, una avaluació gratificant que en qualsevol cas serveixi per aprendre alguna cosa nova i incentivi el fet de voler millorar, el fet de voler superar-se en lloc d'abandonar. En poques paraules, en aquesta direcció parlem de l'avaluació com a motor per aprendre. A més, m'ha agradat que hagueu implicat a les famílies en el coneixement dels mateixos processos evolutius dels nens.
ResponderEliminarHola,
m’ha agradat molt això que dieu sobre el fet que no hi ha que penalitzar l’error, sinó ensenyar a l’alumne a detectar-ho perquè pugui millorar-ho. Crec firmament que equivocar-se és allò que ens fa madurar i créixer. Per tant, a l’hora de tractar amb adolescents a l’aula és precís deixar que s’equivoquin i guiar-los cap a la millora.
D’altra banda, jo també he viscut l’avaluació com una simple qualificació i coincideix amb vosaltres quan dieu que no només ha de ser una dada sinó que ha de reflectir tot el treball. Afegiria que als alumnes se’ls ha d’avaluar dia a dia i que, de la mateixa manera que s’avalua un contingut conceptual, també s’hauria de valorar el fet d’aprendre un determinat contingut actitudinal, tan important com pot ser el respecte als companys.
Ana Riera
Hola companys!
ResponderEliminarM'agradaria destacar tot un seguit d'aspectes que m'han agradat de la vostra entrada. En primer lloc, com ja vam dir a classe, la vostra infografia sintetitza molt bé els aspectes més rellevants que tractau a la vostra entrada. És molt útil per seguir l'entrada o bé, per tenir tota la informació important condensada a una imatge a mode de resum.
També m'agradaria destacar el que dieu sobre els errors. Estic completament d'acord. Tots, i no només les persones que es troben en procés d'aprenentatge, ens equivoquem en qualsevol aspecte de la vida quotidiana. I és possible que aquestes errades condicionin alguns àmbits de la nostra vida però no ens hem de quedar ahí. Hem de comprendre que evolucionar, créixer i aprendre té com a pilar fonamental l'error. I si ens centram en penalitzar l'error i no som incapaços d'extreure allò positiu que té aquesta mateixa errada, ens quedarem estancats sense saber què hem de fer per millorar.
D'altra banda, també m'agradaria destacar el que esmentau cap al final de la vostra entrada. Jo també penso que estem en el bon camí. Només d'observar els estudis que es fan avui dia envers les noves formes d'avaluar i de l'educació actual, podem ser conscients que els engranatges es troben en marxa. Només cal una mica de conscienciació per part de tots els membres de la comunitat educativa per tal d'apropar-nos de forma progressiva cap a la millora significativa dels nostres futurs alumnes com a persones autònomes que estiguin capacitades per desenvolupar-se a la vida real, anant així molt més enllà d'una simple nota numèrica a un expedient acadèmic.
Ainhoa Rives
Destacar lo completa que es vuestra entrada y lo clara que habéis expuestos las ideas. Comentar la idea que habéis puesto sobre el currículum ya que como bien comentáis, se expone expresamente el cambio que hay que hacer en cuanto a la enseñanza, pero que desafortunadamente no se lleva a la práctica. Es un tema que aún cuesta y denota que aunque esté regulada la forma adecuada de enseñar en los currículums así como la forma de evaluar, no es tan sencillo cuando se quiere llevar a la práctica. Por tanto queda mucho camino que recorrer hasta cumplir de manera satisfactoria los aspectos de evaluación y enseñamiento por competencias.
ResponderEliminarBuen trabajo.