Els professors de la nova era

Tal i com vam introduir la setmana passada l'evolució de les noves tecnologies va marcant la direcció que l'educació del segle XXI ha de seguir. L'educació necessita adaptar-se als nous escenaris d'aprenentatge i incorporar les aules en xarxa, treballar en grup cooperatiu, dirigir-se cap a una educació pràctica i promoure l'aprenentatge incidental dels alumnes. En definitiva, cercar alternatives metodològiques que donen resposta als nous models didàctics, als canvis de rol en el procés d'ensenyament-aprenentatge i a la capacitat de treballar amb els recursos d'informació i coneixement disponibles a la xarxa. Amb tot això, el model que més s'adapta a aquestes necessitats és el TPACK. 

El modelo TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge) dóna resposta a les necessitats que l'educació planteja. Les seues sigles signifiquen, en aquest sentit educatiu: (TK): Habilitats per a aprendre i adaptar-se a les noves tecnologies. (PK): Coneixement sobre els processos, mètodes d'ensenyament-aprenentatge. (CK): Coneixement del contingut que s'ensenya. 

Podem afirmar que ens trobem en una evolució de la pedagogia i que en el futur serà necessari posseir habilitats, adaptar-nos i anar evolucionant al mateix ritme que les noves tecnologies marquen dins del marc educatiu. 

Per a Salinas, el futur proper es caracteritza per un aprenentatge embegut, continu i social. Tot això en evolució constant desenvolupant un e-learning inclusiu (mestratge dels objectes d'aprenentatge), extensiu (mestratge de suports mòbils) i contributiu (mestratge en xarxes socials). Així mateix, Wheleer parla de què un docent en connectivitat es caracteritza per "curar" del coneixement, fomentar la col·laboració, facilitar i desenvolupar el coaprenentatge.

·         Com desenvolupar el e-learning en la docència?

Cal redefinir els models tradicionals per gestionar un procés d'ensenyament-aprenentatge més flexible i adaptat a les noves tecnologies; motivar l'alumne cap a l'ús de noves tecnologies, eines i tècniques poc utilitzades; estimular la indagació i l'autonomia; fomentar la interacció, la conversa, l'aprenentatge social i el desenvolupament social i personal.

·         Com aconseguim una adequada combinació d'elements pedagògics, tecnològics i organitzatius?

 Mitjançant un canvi de rols:  1. Autonomia de l'alumne com a director del seu propi aprenentatge; 2. Integració de l'educació formal i informal; 3. Desenvolupament de la competència tecnològica i comunicativa i 4. Suport i guia. 

D’acord amb Laurillard, D. Indicar que per a tenir un bon disseny de l’ensenyança es té que liderar amb una innovació educativa.

Ja que actualment estam en un món que no sabem com serà, les xarxes socials i tecnològiques  estan trastocant el rol del docent basant en l’aula  i dissolen les barreres d’aquesta. Els educadors i les universitats ja no tenen el control que abans (creien tenir).

Per anar concloent, tal i com comenta Jordi Adell, l’escola ha d'aprendre a formar per a la vida, i per a fer això s'han d'adquirir certes competències digitals però una que és bàsica i que és la pitjor formulada en la Llei, és la preparació per a viure un món virtual, on es pot arribar a confondre amb el real. Els alumnes tenen que saber comportar-se en les xarxes, tenen que saber que si es publica alguna cosa a la xarxa queda per sempre.

Així que queden moltes qüestions per respondre en relació a la privacitat, l’ètica en les xarxes, i l’avaluació. D’acord amb el punt de vista del blogaprenderescrear, el canvi en l’educació té que ser simètric i profund. L’educació té que veure amb el contingut i les conversacions. Les ferramentes per controlar el contingut i les conversacions han passat del educador al estudiant. Ens fa falta un sistema que respongui a aquesta realitat.

A la entrada d’aquesta setmana hem parlat de nous escenaris d’aprenentatge, dels nous rols tant dels alumnes com del professor i de les noves competències que ha d’adquirir el professorat. El que més ens ha cridat l’atenció es el model TPACK, nosaltres ens centràvem en els coneixements sobre la matèria i les aptituds pedagògiques, però mai pensàvem en la necessitat de manejar-se amb destresa amb la tecnologia i d’utilitzar aquesta per ensenyar els continguts des de un nou model pedagògic.

Quant als rols del professor, ens ha paregut interesant el de donar sentit dins la societat. Com a futurs docents ens resulta motivant aquest paper, sempre ens imaginàvem que els continguts venien desenvolupats dins el llibre de text de manera indiscutible, i donar sentit dins la societat ens obre la possibilitat de composar la informació que trobem fragmentada a internet i altres medis mes tradicionals, de manera que agafí coherència i arribi als alumnes amb un significat.

Evidentment això es un ideal, encara no es donen les condicions necessàries per que es doni aquest model. No obstant, hem de continuar treballant en aquesta direcció.

Alguns Links d'interés:


Un espanyol apunt de ser el millor gràcies a les noves tecnologies!! :)

El nou Rol de professor!