Les TIC i com han canviat l'educació
No podem negar el gran recorregut que ha tingut l'educació (entesa com a
sistema educatiu) des del seu inici fins ara, però és realment tal el canvi que
ha experimentat aquest àmbit? Com bé ens recorda Area (2015) el model al qual
estàvem acostumats es basava en el principi de les “tres R”, i no, no parlem de
reutilitzar, reciclar i reduir com ens diu l'ecologia, sinó rebre,
repetir i recordar el coneixement.
Tradicionalment, el més bàsic de l'educació era saber llegir, escriure i contar per poder participar en societat sense veure's exclòs, però amb el desenvolupament i l'avanç de la revolució tecnològica aquest fet s'ha transformat significativament incorporant les TIC a l'educació i la pedagogia. Les noves tecnologies han deixat de ser una part d'una assignatura del currículum per passar a abastar de forma transversal totes les assignatures del currículum escolar, i encara més de la vida quotidiana. Aquest fet està transformant la cultura, la societat, la comunicació, les relacions interpersonals, etc. I el no dominar les competències digitals es pot comparar a ser un analfabet contemporani. De fet, s'utilitza el terme analfabetisme digital.
Ens veiem en una disjuntiva considerable quan la incorporació de les TIC no és més que simple aparença de canvi, amagant un discurs tradicional emmascarat d'innovació. No volem continuar el mètode basat en les tres Rs, però emprant els nous suports tecnològics.
El fet que l'abast d'informació hagi augmentat de forma exponencial ha fet que la figura de docent com a font única d'informació variï, canviant la relació i la direcció en la qual va l'educació. Area (2015) ens parla del concepte de prosumer (productor-consumidor) en relació a la funció de l'alumne dins del ciberespai, essent alhora generador i consumidor d'informació. Això crea el que Area (2015) anomena la societat de l’eixam, on la informació deixa de fluir en un model piramidal, per passar a formar una xarxa horitzontal de comunicació.
Però quin impacte està tenint aquesta permanent connexió amb les xarxes socials derivada del desenvolupament de les TIC? Són les TIC una eina de socialització o s'està donant peu a una addicció a la connexió permanent sense precedents?
Des d'una visió optimista podem dir que la joventut tindrà més facilitat per despertar l'esperit crític si tracta de seleccionar i contrastar la informació que rep a través d'internet i les noves tecnologies.
Ens agrada la idea de poder obrir debat, no proposar respostes, qüestionar el que tenim. Pensem que aquesta és la manera d’arribar a noves idees. Volem crear un diàleg constructiu.
Tradicionalment, el més bàsic de l'educació era saber llegir, escriure i contar per poder participar en societat sense veure's exclòs, però amb el desenvolupament i l'avanç de la revolució tecnològica aquest fet s'ha transformat significativament incorporant les TIC a l'educació i la pedagogia. Les noves tecnologies han deixat de ser una part d'una assignatura del currículum per passar a abastar de forma transversal totes les assignatures del currículum escolar, i encara més de la vida quotidiana. Aquest fet està transformant la cultura, la societat, la comunicació, les relacions interpersonals, etc. I el no dominar les competències digitals es pot comparar a ser un analfabet contemporani. De fet, s'utilitza el terme analfabetisme digital.
- Però com influeix tots aquests canvis en l'educació?
- Estem enfocant realment bé les TIC dins del món de l'educació? Estem adaptats per a les TIC?
- Els professors estan formats correctament?
- Tenim els recursos necessaris? Si no hi ha recursos, quines solucions trobem?
- Com s'entén des de l'àmbit familiar aquesta incorporació?
Ens veiem en una disjuntiva considerable quan la incorporació de les TIC no és més que simple aparença de canvi, amagant un discurs tradicional emmascarat d'innovació. No volem continuar el mètode basat en les tres Rs, però emprant els nous suports tecnològics.
El fet que l'abast d'informació hagi augmentat de forma exponencial ha fet que la figura de docent com a font única d'informació variï, canviant la relació i la direcció en la qual va l'educació. Area (2015) ens parla del concepte de prosumer (productor-consumidor) en relació a la funció de l'alumne dins del ciberespai, essent alhora generador i consumidor d'informació. Això crea el que Area (2015) anomena la societat de l’eixam, on la informació deixa de fluir en un model piramidal, per passar a formar una xarxa horitzontal de comunicació.
Però quin impacte està tenint aquesta permanent connexió amb les xarxes socials derivada del desenvolupament de les TIC? Són les TIC una eina de socialització o s'està donant peu a una addicció a la connexió permanent sense precedents?
Des d'una visió optimista podem dir que la joventut tindrà més facilitat per despertar l'esperit crític si tracta de seleccionar i contrastar la informació que rep a través d'internet i les noves tecnologies.
Ens agrada la idea de poder obrir debat, no proposar respostes, qüestionar el que tenim. Pensem que aquesta és la manera d’arribar a noves idees. Volem crear un diàleg constructiu.
A continuació us enllacem uns vídeos relacionats amb el tema tractat. El primer és una entrevista realitzada al pedagog Jordi Adell i el segon és un document visual d'en Zabala.
Aquesta
entrada de blog ha sigut tot un repte educatiu. Mai havíem creat un
blog i amb aquesta tasca ens hem familiaritzat amb un nou entorn
molt útil per expressar idees i compartir amb els companys de classe
allò que hem après durant la lectura. També resulta enriquidor no
només llegir com les TIC transformen el procés
d’ensenyament-aprenentatge, sinó que ho posem en pràctica i
apliquem aquest coneixement a la realitat de l'aula.
D’altra banda, hem adquirit nous coneixements envers la relació entre una societat dominada per les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i la construcció d’un nou model educatiu més acord amb aquesta nova realitat, a més de la invitació a pensar en un discurs pedagògic que integri les noves eines i la concepció d’un alumne més actiu, autònom i productor de coneixement. Per últim, destacar que amb el desenvolupament d’aquesta entrada hem elaborat noves idees, no només relacionades amb el que s'aprèn en una lectura individual, sinó també derivades del diàleg entre els que formem el grup.
D’altra banda, hem adquirit nous coneixements envers la relació entre una societat dominada per les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i la construcció d’un nou model educatiu més acord amb aquesta nova realitat, a més de la invitació a pensar en un discurs pedagògic que integri les noves eines i la concepció d’un alumne més actiu, autònom i productor de coneixement. Per últim, destacar que amb el desenvolupament d’aquesta entrada hem elaborat noves idees, no només relacionades amb el que s'aprèn en una lectura individual, sinó també derivades del diàleg entre els que formem el grup.
Bona Tarda Mezclum!
ResponderEliminarM'ha agradat molt el tó de la vostra primera entrada al blog, tant l'informació que heu selleccionat, com l'anàlisis que n'heu fet i també el vostre punt de vista crític.
Pel que fa al mètode tradicional d'ensenyar anomenat les tres Rs(rebre,repetir,recordar), jo encara seria més crític i en canviaria les inicial a RRO: rebre,repetir y oblidar.
També trobo molt interessant la vostra reflexió final on us pregunteu si les TIC són una eina de sociabilització o si creen una adicció sense precedents. Personalment crec que aquest desenvolupament tecnológic que vivim, ha d'anar acompanyat d'una profunda reflexió sobre l'ús que en fem, i quin millor lloc que l'escola per oferir aquesta oportunitat.
Hola, Mezclum!
ResponderEliminarM'ha agradat molt aquesta entrada per les preguntes que planteja (i que no tenen una resposta fàcil) sobre la introducció de les TIC a l'escola.
És cert que la informació ha augmentat moltíssim en el nostre món hiperconnectat, però malauradament, la qualitat i la fiabilitat han anat en la direcció contrària: tenim més mitjans de comunicació que mai, però la manipulació (inevitable en molts casos, però obertament malintencionada en d'altres) no deixa de ser-hi present.
Crida molt l'atenció la falta de criteri de l'alumnat a l'hora d'abordar aquest excés de pseudoinformació, i crec que el nostre rol com a guies és fonamental precisament per això. També crida l'atenció la terminologia que s'usa al voltant de la informació i les xarxes socials: no es parla de ciutadans o subjectes amb una consciència i en procés d'aprenentatge, sinó directament de productors i consumidors d'informació (Area, 2015). Per què hem adoptat de manera acrítica aquest vocabulari del món dels negocis? És evident que les xarxes socials beuen d'aquesta font capitalista, i que usar-les en la nostra docència no és un exercici innocent ni lliure de responsabilitats.
De fet, personalment sóc bastant reticent a obligar l'alumnat a esdevenir subjectes públics a plataformes com Twitter, Instagram, Blogger, etc. Crec que la tasca de l'escola hauria de ser més crítica (o teòrica) que no pràctica en aquest sentit, visibilizant els pros i els contras de les TIC per tal que l'alumnat el faci servir d'una manera ètica i responsable en la seua vida privada.
Ana Prats
Bon dia Mezclum,
ResponderEliminarDes de l'inici, he trobat la vostra entrada interessant i no només pel tema que tracta (molt actual) sinó que amb l'habilitat que heu tingut per relacionar les r "3" amb les utilitzades dins el món de l'ecologia, que des de ben petits ja ens en parlen fa que les ganes de llegir-vos s'incrementi. A més, el fet de proposar unes preguntes per tal de generar debat em pareixen una bona iniciativa per què, encara que aquest no s'iniciï et conviden a pensar i a reflexionar sobre el tema. Finalment, m'agradaria destacar la importància de les TIC per a l'aprenentatge i no només perquè és una font inesgotable de recursos pel professor sinó que l'alumnat entre dins el "ciberespai" i no només és un simple consumidor de coneixements sinó que també n'és un generador i pot motivar el seu esperit crític si sap utilitzar la informació.
Margalida Llompart Cifre