Mezclum assemble

Amb el transcurs de totes les entrades que hem anat realitzant en aquest blog, podem confirmar que el sistema educatiu no avança al mateix ritme al que avança la societat actual. Així i tot, podem trobar una infinitat de nous recursos al nostre abast que permeten reduir aquest desfasament. És en aquest context on podem parlar de l’Open Education. ara bé, és complicat trobar una definició acceptada per tothom. Veiem que és un terme obert que es defineix de diferents maneres segons les persones i que involucra diversos contextos on varien les prioritats. Segons el consorci d’Open Education aquesta “inclou recursos, eines i pràctiques que utilitzen un marc de treball on es comparteix de forma oberta amb la finalitat de millorar l’accés a l’educació de manera efectiva a tot el món”. No obstant això, l’Open Education es refereix a recursos, pràctiques d’ensenyament i d’aprenentatge, pràctiques institucionals, l’ús de tecnologies de l’educació, i valorant l’esforç educatiu. Per t

Estem en un moment en que Twitter es presenta com una eina d'accés que permet l'actualització constant, continua i autònoma del coneixement i la informació, de la mateixa manera que en l'àmbit professional. Suposa una finestra oberta al món, però tot i així s'han de tenir en compte els punts forts i febles de l'aplicació. És per això que en aquesta entrada exposarem alguns d'ells. Font: Oliver Tacke https://flic.kr/p/nhyn7A Per una banda, i començant per les característiques més negatives, veiem que "no es oro todo lo que reluce". Segons Manuel Area entenem la web com a biblioteca universal: la sobreabundància d’informació genera “intoxicació”, en el sentit que el cúmul i la excessiva quantitat de dades provoca que moltes persones tinguin una visió confusa, inintel·ligible i de densa opacitat sobre la realitat que els rodeja. Diferents autors afirmen que la societat de la informació no significa necessàriament una societat de major coneix